"Un noi havia contret el que pròpiament podria
dir-se una "entrepanofòbia". Cada cop que veia un entrepà, es posava
a tremolar i cridar de por. La seva mare estava tan preocupada que dugué al noi
a fer-lo mirar per un terapeuta, el qual li va dir: "És una fòbia fàcil
d'eliminar. Emporteu-vos el xicot a casa i obligueu-lo a mirar, del principi a
la fi, com feu un entrepà. Això farà que s'esvaeixin totes les estúpides idees
sobre els entrepans, i deixarà de tremolar i de xisclar.
I així ho va fer la mare. Prengué dues llesques de pa
i preguntà al seu fill: "Això et fa por?""No", respongué el
noi. Acabat li ensenyà la mantega i li féu la mateixa pregunta, i el noi tornà
la mateixa resposta. Tot seguit li féu veure com estenia la mantega sobre el pa
i desprès li mostrà unes fulles d'enciam. Li tornà a preguntar si allò li
causava por, i ell tornà a respondre que no. Ella pa posar l'enciam sobre el
pa, prengué unes rodanxes de tomàquet i repetí novament la pregunta, obtenint
la mateixa resposta. Va posar el tomàquet damunt l'enciam, i després de
comprovar que el tall de pernil tampoc li feia por, el va posar sobre el
tomàquet.
Aleshores prengué amb una mà la llesca de pa amb
l'enciam, el tomàquet i el pernil, i amb l'altre agafà l'altra llesca; li ho va
ensenyar tot i veié que el noi continuava sense tenir por."
1. Després de llegir el conte comenta aquesta frase: "Allò que els
éssers humans estimen o odien no és pas l'essència de les coses o de les
persones, sinó únicament el seu aspecte."
- Penso que es refereix a que moltes vegades jutgem a les persones pel seu
aspecte, i per culpa d'aquest judici precipitat, no ens acostem i ens perdem
l'oportunitat de conèixer aquella persona o aquell lloc etc. Crec que és un
error, en part, ja que ens estem perdent oportunitats de conèixer coses noves i
d'experimentar-les. Però per altra banda crec que és un sistema d'autoprotecció
per no patir, ja que penso que molts cops és necessari protegir- se d'allò
extern o desconegut.
Avui en dia la societat ha donat a entendre que un aspecte correcte
és el millor que podem tenir per a ser acceptats. S’ha convertit en una cosa
essencial i no tindria que ser així.
2. Cita exemples de la teva vida que hagis tingut "por"(o millor
dit,no t'hagis apropat) a coses o persones segons el seu aspecte. Raona la
resposta.
-Caminant pel carrer moltes vegades quan
algú s'apropa cap a mi i veig que les seves aparences no són gaire bones,
d'acord amb els estereotips de la nostra societat, simplement canvio de vorera
o faig veure que estic amb el mòbil. Pot semblar ridícul, però d'aquesta manera
m'auto-protegeixo per a que no em passi res. Sé que no s'han de jutjar a les
persones per les seves aparences però mai se sap què pot arribar a passar-te
pel carrer. En molts pocs segons la teva vida pot variar.
Tampoc m'agrada passar per carrerons amb poca llum perquè em dóna
inseguretat, no veig completament el que hi ha o passa.
-Realment si que ens estem perdent moltes coses jutjant a la gent per el
seu aspecte, però sincerament crec que jo i molta gent, si veu a algú pel
carrer amb un aspecte estrany, no voldrà apropar-s'hi, ni saber res d'ell (i
per aspecte estrany no em refereixo a indigents o pobres, sinó a les conegudes
bandes que hi ha actualment). Personalment, crec que no és dolent tenir aquest
grau de por vers les persones o les coses, i no estic dient de auto-aïllar-nos
i tenir por de tot, sinó anar amb el compte suficient per no tenir que
lamentar-nos de fer certes coses.
