diumenge, 25 de novembre del 2012

Activitat 06 I jo, com camino?


1. Amb quin estil t’identificaries més, amb el de la protagonista del text 3 o amb el del protagonista del text 4?
-  Tot i que són papers molt diferents, tots ens hem trobat algun cop en situacions semblants, però crec que per a mi el més habitual, seria el paper número 3. Els dos personatges representen a aquells que es deixen guiar per el cap i els que es deixen guiar per el cor. Jo em guio més amb el cor. Qualsevol de les dues opcions té avantatges, però també inconvenients depenent en quina situació et trobis.


2. Quins avantatges té per a la vida comportar-se com la protagonista del text 3?
-  La impulsivitat fa que un s'arrisqui i tingui experiències noves, fa falta ser valent i tenir coratge. Decideixes fer allò que t'aporta més felicitat i alegria i et dóna satisfacció. Mai deixarà escapar una oportunitat, mai sentirà que s'ha deixat alguna cosa per fer, viurà el dia a dia amb intensitat guiada pels impulsos. A més a més és una persona somiadora, que tindrà objectius en la seva vida, projectes per dur a terme.


3. Quins avantatges trobes que pot tenir el comportament del protagonista del text 4 per a la seva vida?
-  Em costa una mica trobar algun avantatge per aquest comportament, no perdrà mai en la vida, pel fet que no ha arriscat. Deixar-se guiar pel cap evita que puguis tenir problemes, ja que sempre penses abans de dir o fer alguna cosa i et pot evitar disgustos o baralles. Aporta tranquil·litat i pau.


4. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida la protagonista del text 3 si actua sempre d’aquesta manera?
-  Doncs, que la vida li donarà molts pals, és a dir, que el fet que sigui tan impulsiva farà que amb el temps s'adoni que s'ha equivocat amb la decisió que va prendre tan ràpidament. Segurament tot passarà del color rosa al color de la realitat.


5. Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida el protagonista del text 4 si té sempre un patró d’acció semblant?
-  Qui no arrisca no guanya, sempre es quedarà amb el dubte de i si hagués fet això..., i si... Es trobarà insegur, amb poca força de voluntat per prendre decisions. A més quan per fi prengui una decisió i enlloc de rebre una cosa positiva, rebi una de negativa es sentirà molt malament, no estarà acostumat a acceptar crítiques ni a arriscar-se. 
A vegades cal llençar-se a la piscina, deixar-se guiar pel cor, perquè si no ho fas, si ets racional i et guies per el que et diu la raó, et quedes amb la sensació de no haver-ho intentat, d'haver-te rendit abans de temps. 

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Activitat 05 Com cuidem les dimensions personals


·La dimensió física: les persones estan formades per tot un conjunt d'elements físics que permeten viure. Sense el nostre cos no podriem existir, no viuriem i, per tant, ens perdriem aquesta experiència única que és la vida. 
Per millorar les nostres dimensions haurem de dormir les hores recomanades, menjar adequadament, beure els litres exigits, i respirar amb tranquil·litat, profundament.

·La dimensió emocional: aquesta dimensió engloba tot el relacionat amb les emocions, amb els sentiments que a vegades expressem o que altres cops no deixem que surtin a fora. Normalment davant dels fets tenim reaccions aquestes difícilment es poden amagar, però hauríem d'evitar amagar els sentiments per la por al que diran els altres, i exterioritzar més el nostre interior. És bo expressar-se per estar satisfet amb un mateix.

·La dimensió intel·lectual: la intel·ligència forma part de la naturalesa dels humans, des de ben petits anem aprenent i mai deixem de fer-ho. Som capaços de pensar, entendre i raonar. La curiositat que tenim des de ben petits pel que ens envolta, ens fa millorar les dimensions personals, sempre buscant una resposta i mai acceptant el perquè jo ho dic.

·La dimensió de la natura: explica que l'home i la natura es troben lligats fortament. A vegades ens hem adaptat a la natura i d'altres l'hem adaptat a les nostres necessitats. Tot i això sabem que la natura és superior a nosaltres i molts cops és imprevisible.  Encara que no ho sentim, estem lligats a la terra, a l'aigua i a l'aire. Si ens fixem, quan hi ha canvis d'estacions el nostre estat d'ànim també varia. Per millorar aquesta dimensió cal respectar i tenir cura del medi ambient.

·La dimensió social: en aquest món no estem sols, no podem obviar a la resta de persones, hem d'aprendre a conviure i a comunicar-nos. És inevitable crear vincles d'afecció  amb els demés per no sentir-nos sols, ja que és un sentiment que no ens agrada i és trist. Per enfortir la dimensió social cal estimar, respectar, entendre i saber empatitzar amb els demés.

·La dimensió transcendent: aquesta ens relaciona amb l'Infinit, no tenim fi, no tenim límits hem d'anar superant-nos mica a mica, sense dir ja no puc fer més. No s'ha de mirar cap enrere, sempre cap endavant, anar aconseguint allò que volem.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Activitat 04 Viu el dia com si fos l'últim... o el primer


1. Escriu les frases més rellevants que hagis trobat a l'entrevista. Raona la teva resposta.
"La persona que viu amb sentit s'enfronta més fàcilment a qualsevol contrarietat, per dura que sigui." 

-> Les persones que han trobat un sentit o propòsit a la seva vida, els ajuden a superar els seus problemes i els fa tirar endavant per arribar a allò que volen fer o aconseguir.



"Viatgem en un tren, però no sabem cap on."
-> Vivim el moment sense sapiguer les conseqüencies del que acabem de fer o farem.

"Ens centrem a consumir, una activitat que no omple i que genera noves formes de dependència"

-> Vivim en una societat capitalista i a vegades es dóna més importància al fet de consumir i a les coses materials que a l'estimació i a altres valors molt més importants.


2. Al final de l'entrevista parla sobre la bellesa. Fes un llista de les darreres coses "belles" que hagis observat darrerament.
-L'estimació en els meus familiars. -L'estimació entre els meus amics.


3.   Darrerament hi ha persones que proposen que més que viure cada dia com si fos l'últim hauríem de viure'l com si fos el primer dia de la nostra vida. Quines diferències hi trobes en aquest tipus de pensament?
Segurament perquè el primer dia el vius amb ganes i il·lusió per aprendre moltes coses sapiguent que tens temps de fer-les, en canvi, si saps és l'últim dia potser no et dóna temps de fer el que t'havies proposat en un principi.



dissabte, 29 de setembre del 2012

Activitat 03 El buscador de sentit

Respon a les següents preguntes:

1. Quan creus que comença la pregunta pel sentit de la vida en aquesta història? Raona la resposta.
Quan el noi apaga el televisor. Allà és quan es pregunta quin és el sentit de la seva vida. Es com si el televisor l'hagués aïllat dels seus pensaments i l'estigués distreient.

2. A la segona plana (pàg 22), què creus que simbolitza el contenidor?
El contenidor té el dibuix de la joguina que té el personatge. Crec que simbolitza la seva infància. D'alguna manera vol donar a entendre que la infància forma part del nostre passat i que no l'hem d'estar arrossegant ara, ja que som grans i ja no ens deixem influenciar i fem el que diuen els demés.

3. Descriu què es veu dins i fora del passadís? Per què un filat espinós?
A dins hi ha moltes senyals que indiquen al noi el que ha de fer. Fora del passadís hi ha un bosc   ampli sense cap tipus de senyal, que simbolitza la llibertat de fer el que ell vulgui i no deixar-se influenciar pels demés. El filat espinós està per a que el noi no pugui tindre el dret de llibertat i expressar-se tal i com pensa.

4. A la plana 25, desxifra i explica els senyals de la primera vinyeta. Què ens pretenen dir?
Les senyals que surten són un cotxe, una casa amb una família i el signe "=" que dóna com a resultat una cara somrient. Pretén dir que la societat d'ara associa el ser feliç amb tindre una casa i un cotxe. Trobo que és molt superficial, aquest estereotip de felicitat anula els valors de la vida com són la solidaritat, la amistat, la superació, etc.


5. Enumera les coses que cita el còmic i que poden fer despertar-nos.
"El mundo es de todos y todos tenemos los mismos derechos" 

"Hemos olvidado que cada persona es única y especial"

"Nadie es más importante que tú y tú no eres más importante que nadie"


6. Fes una valoració pròpia de la teva experiència vital respecte al còmic.
Ens han estat manant des de que som petits (i no em refereixo només als pares), crec que ja és hora de fer allò que volem i no allò que volen que fem. Cadascú és un món i no es pot pretendre que tothom pensi el mateix. En la societat d'ara s'han inculcat uns tòpics molt superficials que clar que et fan feliç, però si no tens valors humans, no serveixen de res.

Activitat 02 El meu Jo


Imagina’t que et diagnostiquen una malaltia greu i, en un moment de lucidesa, mires enrere en la teva vida i,amb la calma de qui ja no té por de res, contestes les preguntes següents:

— Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?
La meva infància ha sigut feliç. Sempre he tingut allò que necessitava i allò que volia. La meva família sempre ha estat unida i els amics, com crec que és lògic, han anat canviant al llarg dels anys. Les persones que més he admirat i admiro i les que m'han ajudat i espero que ho segueixin fent són els meus pares, els meus avis i el meu tiet. Sempre han estat allà quan m'han hagut d'educar, ensenyar o donar allò que necessitava i em feia falta. Tot això a canvi de res, perquè sé que ho feien i ho fan de tot cor perquè m'estimen, com jo a ells.

— Com han estat els moments més importants de la teva vida (moments alegres, tristos...)?
Hi han hagut molts moments alegres en comparació als moments tristos.

— Quins han estat els moments més alegres de la vida?
De molts ja no m'enrecordo perquè era molt petita, però em quedo amb tots els moments que he passat amb la meva família i els meus amics i ens hem rigut molt i ens ho hem passat bé. Per a mi, aquesta és l'essència de viure.

— Quins els més tristos?
Quan els meus tres avis i la meva tieta àvia van morir, van ser els meus moments més tristos que he passat. Sé que és llei de vida que la gent vagi morint, però és molt dur. Quan un és petit potser no li dóna tanta importància perquè no és conscient del què passa, però quan la mort d'algú t'agafa en una edat on ja ho entens tot (si es que creus que es pot entendre) és molt complicat.

— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?
Estic segura de mi mateixa. Crec que puc assolir els objectius que de moment tinc marcats. Sóc molt feliç perquè tinc a la gent que m'estima i estimo al voltant.

— Quin creus que és el sentit de la teva vida?
Estar tot el temps que pugui amb els meus amics i familiars, passar-mo bé i tindre un futur assegurat tan a nivell familiar com a nivell laboral.

— Creus que val la pena viure? Per què?
Sí val la pena. Perquè és una oportunitat única que tenim i s'ha d'aprofitar, relacionant-nos amb els demés descobrint sentiments per els altres, madurant a través d'experiències. Durant la vida hi ha moments irrepetibles que valen la pena haver-los passat.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Activitat 01 Presentació Personal

Espero que aquest nou curs que comença em vagi molt bé tant en l'àmbit d'estudis com en el personal. L'any passat tenia uns objectius que no vaig poder assolir per culpa d'una malaltia i aquest any espero assolir-los esforçant-me encara més i superar-los sense dificultats.
Espero aprendre sobre els valors humans per després poder-los aplicar en la meva vida i saber apreciar el que tinc, el que donc als demés i el que em donen a mi.

Què estàs disposada a "mirar" enguany?
Estic disposada a mirar quin és el futur que vull per poder sapiguer què fer i què no he de fer per arribar a aconseguir-ho.

Quines coses no t'agrada "mirar"?
No m'agrada mirar les parts negatives de les coses. Penso que hem de mirar les coses sempre en positiu i amb ganes. D'una altra manera, el que aconseguirem serà rendir-nos i deixar còrrer oportunitats que mereixien la pena. Mai podrem arribar a tindre allò que volem i per tant, ser feliços.