Imagina’t que et diagnostiquen una malaltia greu i, en un moment de lucidesa, mires enrere en la teva vida i,amb la calma de qui ja no té por de res, contestes les preguntes següents:
— Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?
La meva infància ha sigut feliç. Sempre he tingut allò que necessitava i allò que volia. La meva família sempre ha estat unida i els amics, com crec que és lògic, han anat canviant al llarg dels anys. Les persones que més he admirat i admiro i les que m'han ajudat i espero que ho segueixin fent són els meus pares, els meus avis i el meu tiet. Sempre han estat allà quan m'han hagut d'educar, ensenyar o donar allò que necessitava i em feia falta. Tot això a canvi de res, perquè sé que ho feien i ho fan de tot cor perquè m'estimen, com jo a ells.
— Com han estat els moments més importants de la teva vida (moments alegres, tristos...)?
Hi han hagut molts moments alegres en comparació als moments tristos.
— Quins han estat els moments més alegres de la vida?
De molts ja no m'enrecordo perquè era molt petita, però em quedo amb tots els moments que he passat amb la meva família i els meus amics i ens hem rigut molt i ens ho hem passat bé. Per a mi, aquesta és l'essència de viure.
— Quins els més tristos?
Quan els meus tres avis i la meva tieta àvia van morir, van ser els meus moments més tristos que he passat. Sé que és llei de vida que la gent vagi morint, però és molt dur. Quan un és petit potser no li dóna tanta importància perquè no és conscient del què passa, però quan la mort d'algú t'agafa en una edat on ja ho entens tot (si es que creus que es pot entendre) és molt complicat.
— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?
Estic segura de mi mateixa. Crec que puc assolir els objectius que de moment tinc marcats. Sóc molt feliç perquè tinc a la gent que m'estima i estimo al voltant.
— Quin creus que és el sentit de la teva vida?
Estar tot el temps que pugui amb els meus amics i familiars, passar-mo bé i tindre un futur assegurat tan a nivell familiar com a nivell laboral.
— Creus que val la pena viure? Per què?
Sí val la pena. Perquè és una oportunitat única que tenim i s'ha d'aprofitar, relacionant-nos amb els demés descobrint sentiments per els altres, madurant a través d'experiències. Durant la vida hi ha moments irrepetibles que valen la pena haver-los passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada