Activitat 03 El buscador de sentit

Respon a les següents preguntes:

1. Quan creus que comença la pregunta pel sentit de la vida en aquesta història? Raona la resposta.

Quan el noi apaga el televisor. Allà és quan es pregunta quin és el sentit de la seva vida. Es com si el televisor l'hagués aïllat dels seus pensaments i l'estigués distreient.

2. A la segona plana (pàg 22), què creus que simbolitza el contenidor?

El contenidor té el dibuix de la joguina que té el personatge. Crec que simbolitza la seva infància. D'alguna manera vol donar a entendre que la infància forma part del nostre passat i que no l'hem d'estar arrossegant ara, ja que som grans i ja no ens deixem influenciar i fem el que diuen els demés.

3. Descriu què es veu dins i fora del passadís? Per què un filat espinós?

A dins hi ha moltes senyals que indiquen al noi el que ha de fer. Fora del passadís hi ha un bosc   ampli sense cap tipus de senyal, que simbolitza la llibertat de fer el que ell vulgui i no deixar-se influenciar pels demés. El filat espinós està per a que el noi no pugui tindre el dret de llibertat i expressar-se tal i com pensa.

4. A la plana 25, desxifra i explica els senyals de la primera vinyeta. Què ens pretenen dir?

Les senyals que surten són un cotxe, una casa amb una família i el signe "=" que dóna com a resultat una cara somrient. Pretén dir que la societat d'ara associa el ser feliç amb tindre una casa i un cotxe. Trobo que és molt superficial, aquest estereotip de felicitat anula els valors de la vida com són la solidaritat, la amistat, la superació, etc.

5. Enumera les coses que cita el còmic i que poden fer despertar-nos.

"El mundo es de todos y todos tenemos los mismos derechos" 

"Hemos olvidado que cada persona es única y especial"

"Nadie es más importante que tú y tú no eres más importante que nadie"

6. Fes una valoració pròpia de la teva experiència vital respecte al còmic.

Ens han estat manant des de que som petits (i no em refereixo només als pares), crec que ja és hora de fer allò que volem i no allò que volen que fem. Cadascú és un món i no es pot pretendre que tothom pensi el mateix. En la societat d'ara s'han inculcat uns tòpics molt superficials que clar que et fan feliç, però si no tens valors humans, no serveixen de res.

Activitat 02 El meu Jo

Imagina’t que et diagnostiquen una malaltia greu i, en un moment de lucidesa, mires enrere en la teva vida i,amb la calma de qui ja no té por de res, contestes les preguntes següents:

— Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?

La meva infància ha sigut feliç. Sempre he tingut allò que necessitava i allò que volia. La meva família sempre ha estat unida i els amics, com crec que és lògic, han anat canviant al llarg dels anys. Les persones que més he admirat i admiro i les que m'han ajudat i espero que ho segueixin fent són els meus pares, els meus avis i el meu tiet. Sempre han estat allà quan m'han hagut d'educar, ensenyar o donar allò que necessitava i em feia falta. Tot això a canvi de res, perquè sé que ho feien i ho fan de tot cor perquè m'estimen, com jo a ells.

— Com han estat els moments més importants de la teva vida (moments alegres, tristos...)?

Hi han hagut molts moments alegres en comparació als moments tristos.

— Quins han estat els moments més alegres de la vida?

De molts ja no m'enrecordo perquè era molt petita, però em quedo amb tots els moments que he passat amb la meva família i els meus amics i ens hem rigut molt i ens ho hem passat bé. Per a mi, aquesta és l'essència de viure.

— Quins els més tristos?

Quan els meus tres avis i la meva tieta àvia van morir, van ser els meus moments més tristos que he passat. Sé que és llei de vida que la gent vagi morint, però és molt dur. Quan un és petit potser no li dóna tanta importància perquè no és conscient del què passa, però quan la mort d'algú t'agafa en una edat on ja ho entens tot (si es que creus que es pot entendre) és molt complicat.

— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?

Estic segura de mi mateixa. Crec que puc assolir els objectius que de moment tinc marcats. Sóc molt feliç perquè tinc a la gent que m'estima i estimo al voltant.

— Quin creus que és el sentit de la teva vida?

Estar tot el temps que pugui amb els meus amics i familiars, passar-mo bé i tindre un futur assegurat tan a nivell familiar com a nivell laboral.

— Creus que val la pena viure? Per què?

Sí val la pena. Perquè és una oportunitat única que tenim i s'ha d'aprofitar, relacionant-nos amb els demés descobrint sentiments per els altres, madurant a través d'experiències. Durant la vida hi ha moments irrepetibles que valen la pena haver-los passat.

Activitat 01 Presentació Personal

Espero que aquest nou curs que comença em vagi molt bé tant en l'àmbit d'estudis com en el personal. L'any passat tenia uns objectius que no vaig poder assolir per culpa d'una malaltia i aquest any espero assolir-los esforçant-me encara més i superar-los sense dificultats.

Espero aprendre sobre els valors humans per després poder-los aplicar en la meva vida i saber apreciar el que tinc, el que donc als demés i el que em donen a mi.

Què estàs disposada a "mirar" enguany?

Estic disposada a mirar quin és el futur que vull per poder sapiguer què fer i què no he de fer per arribar a aconseguir-ho.

Quines coses no t'agrada "mirar"?

No m'agrada mirar les parts negatives de les coses. Penso que hem de mirar les coses sempre en positiu i amb ganes. D'una altra manera, el que aconseguirem serà rendir-nos i deixar còrrer oportunitats que mereixien la pena. Mai podrem arribar a tindre allò que volem i per tant, ser feliços.