Activitat 1
- La societat occidental i jo...què?
Llegeix aquest text extret de l’obra de José Antonio MarinaAprendre
a viure.
- Estàs
d’acord amb el text?
Sí, estic d’acord amb la idea
principal que vol transmetre l’autor, que és la de que en aquesta societat avui en
dia hi ha una individualització molt gran, i que cadascú s'ha de resoldre el
problemes ell mateix. Sembla que si no et cuides i t'ajudes tu mateix, els altres no ho faran.
Com diu el text, no tenim models de res i no tenim les
idees clares. També ens diu que tenim llibertat, però que aquesta ens produeix
angoixa. Estem cercant sempre la manera de ser "més lliures" i fer les coses com un vol i això produeix aquesta angoixa que molts patim.
-Coneixes
alguns casos en què això es pot veure?
Es pot veure en les relacions de
la societat d’avui en dia.
Les relacions amb la gent cada vegada són més
superficials. Hi ha por en les relacions a llarg termini i estables. No hi ha confiança en els altres.
-Tria algun
article de l'autor que faci referència a quelcom de la societat
He escollit aquest article ja que
parla sobre els rols socials que hi ha actualment i de com hem perdut el
sentit de la responsabilitat i l’esforç.
-Com hauríem de contrastar la informació que ens dóna el vídeo?
Fent una pròpia cerca i informant-nos d'allò que més ens afecta. Si ets un noi, no et deu interessar gaire el que porti o deixi de portar un pintallavis, però sí t'interessa per exemple saber què és el que porta el teu xampú habitual i si és bo o dolent per a la teva salut. Crec que és important verificar aquests tipus d'informacions perquè de ser certes, són coses que ens afecten directament i causen danys que ara no som conscients de que els patim, però a llarg termini, potser fan que la nostra qualitat de vida sigui pitjor.
Aquest vídeo m'ha verificat el que ja em temia degut a situacions en les que m'he trobat. Per exemple, utilitzant un determinat gel de bany comprat en una gran superfície, m'han arribat a sortir al·lèrgies. A casa meva, som conscients de tot això i per tant, nosaltres comprem (en el que es refereix a higiene personal i també aliments) productes més "naturals" i "ecològics". Encara que siguin més cars, no ens importa gastar més diners en això perquè sabem que a la llarga, ens anirà millor.
Ser conscient d'aquestes coses ens ajuda a adonar-nos de que a les empreses no els importa gens els efectes que tinguin els seus productes, sinó que els interessa guanyar i guanyar diners. Això no només passa en els empreses d'higiene, maquillatge, tractaments corporals, etc.; també passa en els indústries tabaqueres i demés que per a que els seus productes siguin venuts ràpidament, han de ser barats i per tant utilitzen productes i matèries més perjudicials per als consumidors.
Per tant, ja que els demés (en aquest cas les empreses, però es pot aplicar en tots els àmbits) no miren per nosaltres, el que hem de fer és procurar per el nostre propi bé i el nostre benestar.
-Comenta des del video la frase següent que va ser molt vigent en la lluita contra el franquisme: " La meva llibertat no serà veritable si no és llibertat de tots i per a tots".
Amb aquesta frase es vol dir que un
no es sentirà lliure fins que tothom faci alguna cosa per ser-ho també. Si un
poble s’uneix per defensar una idea, com per exemple la llibertat, és més
probable que ho aconsegueixi. Així que fins que tots no ens unim per combatir contra aquestes empreses que fan que la nostra salut empitjori sense importar-lis res, les coses seguiran tal i com estan ara o pitjor.
- Quins són
els teus programes preferits?
Els de música o les sèries. Normalment miro un canal on posen música sense interrupcions (Rac105) perquè intento passar dels "programes basura". Tot el dia estan cridant i parlant a la vegada, sense respectar-se. Jo el que vull és relaxar-me mentres miro la televisió i últimament només ho puc fer escoltant música i mirant videoclips.
-Per què
mires la televisió? Quin profit o satisfacció en treus?
Miro la televisió perquè em distreu
i em relaxa, disfruto veient-la perquè els programes que miro són interessants
i és una bona distracció.
-Quines coses
positives pot donar la televisió?
Entreteniment i diversió i en alguns casos també se'n pot aprendre.
-Quantes
hores veus la televisió a la setmana?
Entre 10 hores setmanals,
bàsicament per la nit.
- A casa la
teniu encesa mentre dineu o sopeu junts?
No, la tenim apagada o sense volum
per poder parlar. Fins i tot estant sola, moltes vegades ni l'encenc.
-Què no pot
donar mai la televisió?
No pot donar afecte, ni comprensió.
Tampoc contacte, ja que és molt difícil que el que veus per la televisió
et sembli proper a tu.
Programes com Sálvame o programes
del cor que últimament sembla que cada vegada n'hi ha més. Penso que si cada
vegada n'hi ha més és perquè tenen audiència i els hi surt
rentable fer-ne més.
La següent pregunta que em ve és la de que qui pot arribar a veure aquests programes.
No aporten res, tracten temes que poden ferir la sensibilitat dels espectadors amb frivolitat i a vegades burlant-se, no informen, sempre estan parlant del mateix, no es respecten, no diverteixen (almenys des del meu punt de vista) i no entenc com poden tenir tanta repercussió en la societat i com pot haver tanta gent enganxada a aquests programes.
La següent pregunta que em ve és la de que qui pot arribar a veure aquests programes.
No aporten res, tracten temes que poden ferir la sensibilitat dels espectadors amb frivolitat i a vegades burlant-se, no informen, sempre estan parlant del mateix, no es respecten, no diverteixen (almenys des del meu punt de vista) i no entenc com poden tenir tanta repercussió en la societat i com pot haver tanta gent enganxada a aquests programes.
Buscant un enllaç d'un troç d'un programa m'ha aparegut una finestreta amb diverses opcions per escollir un dels tipus de vídeos del programa tant famós "Sálvame", una de les opcions eren "broncas". Només llegint això m'adono del tipus de país en el que vivim i de que la gent és una tafanera i el que volen veure és el morbo que es genera en aquests programes.
http://www.telecinco.es/salvame/2012/noviembre/09-11-2012/Chelo-Kiko-den_2_1506255130.html
Només fan que cridar, no s'escolten els uns als altres, es perden el respecte i alguns s'ho prenen a broma. A mi això fa que m'avergonyeixi del lloc on visc i cada vegada sento més rebuig. Està clar que també hi han programes que fan riure sense fer mal a ningú i fan que et sentis a gust mirant-los i gaudeixis, però els que tenen més repercussió i audiència són els altres. Cosa que mai entendré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada